Història
Podeu visionar el documental 'Muntem una ràdio?'' que Ràdio Associació de Catalunya va produir el 2024 amb motiu del centenari de la ràdio i en homenatge als seus pioners.
La història de la radiodifusió a Catalunya és fascinant: és la història del país i la dels pioners que la van fer possible. Cada període polític ha marcat directament les decisions d’un grup d’entusiastes meravellats per les oportunitats de les noves tecnologies.
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
El 1923 Josep M. Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, i Eduard Solà, impressor i afeccionat a la ràdio creen la revista "Radiosola" especialitzada en ràdio. El mes de setembre del mateix any, Guillén realitza unes demostracions de transmissió i recepció de ràdio a Montjuïc que aconsegueixen un gran ressò i expectació. Com a director de la revista "Radiosola", escriu una circular i convoca a industrials i comerciants a una reunió al Carrer València, núm. 200 de Barcelona "per tal d'estudiar la possibilitat d'instal·lar una emissora de radiodifusió a Barcelona i la creació d'una entitat cultural, formada per aquelles persones o firmes que tinguessin interès en el desenvolupament d'aquesta nova forma de difusió del pensament humà".
A la reunió hi participen Eduard Rifà, Royston Saint Noble, Villaverde Zubeldía i Guillén García. Malgrat el poc èxit, es convoca una segona reunió amb l'excusa que en la primera s'havia format una comissió tècnica per tal de confeccionar el reglament de l'entitat i que havia arribat l'hora d'exposar-lo. Aquesta vegada la redacció de "Radiosola" s'omple i el 19 de febrer de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, es funda la Asociación Nacional de Radiodifusión (ANR), formada per enginyers, industrials i empresaris que volen muntar una ràdio. Serà EAJ1 Ràdio Barcelona. De tot aquest grup excepcional, es destaquen uns noms que seran protagonistes en aquesta història d’entrebancs i persistència. Els podeu conèixer aquí.
Tot just constituïda l’ANR, el mateix mes de febrer una comissió formada per Noble, Rifà, Huet, Villaverde i Guillén, s'encarrega d'elaborar la sol·licitud per obtenir una llicència d'emissora que es presenta a la Dirección General de Telégrafos. Rifà es desplaça fins a Anvers per comprar la primera emissora d'Espanya i la tercera d'Europa, per darrera de París i Londres. L'aparell és de la casa Teléfonos Bell.
Comencen a fer-se proves d'emissió el 8 d'octubre i les primeres emissions el 12 d’octubre. Finalment, el 7 de novembre de 1924, a 2/4 de 7 de la tarda, comencen les emissions regulars d’EAJ1 Ràdio Barcelona a l’Hotel Colom. Les antenes es troben al terrat. Els estudis estan situats a la 6a planta i, sota la cúpula, l’emissor Western Electric de 100 wats de potència que ha arribat de Nova York. EAJ1 té permís per emetre 3 hores diàries i fer 15 minuts d’anuncis. Tot en castellà. La inauguració oficial es farà el 14 amb les principals autoritats de la ciutat i un discurs de l'alcalde de Barcelona, Baró de Viver.
L’emissora està a l’Hotel Colom gràcies a la predisposició del seu gerent Miquel Regàs. Com Regàs, una xarxa excepcional de col·laboradors necessaris ajudaran a assolir els èxits dels fundadors, en especial la xarxa personal d’Eduard Rifà.
L’activitat comença a ser frenètica i a finals de setembre l’ANR trasllada les seves oficines al carrer de Casp, on mesos desprès també es traslladarà l’emissora.
A principis del 1925 Barcelona té 60.000 radiooients, dels quals només 1.000 són socis de l'ANR que aporten una quota mensual de 5 pessetes. Aquesta és l'única font d'ingressos de l'ANR per fer funcionar l'emissora i no n'hi ha prou. S'insisteix els radiooients que no són socis de l'ANR però que es beneficien de les retransmissions sense pagar les quotes a associar-se. Aquests són els primers a criticar la programació o qualsevol anomalia tècnica sense comprendre que amb la seva aportació les millores tècniques i de programació arribarien abans. En un dels seus articles, Eduard Rifà cita com a exemple la British Broadcasting de Londres, emissora modèlica gràcies al suport del seu milió de socis.
El febrer de 1925 es proposen unes quotes de caràcter voluntari a 3 pessetes. per als qui vulguin col·laborar i que considerin la xifra de 5 pessetes que paguen els socis protectors massa elevada. També s'emeten uns segells d'una pesseta que es poden adquirir en establiments autoritzats.
En aquets moments, la programació de l'emissora Ràdio Barcelona retransmet essencialment concerts. Així com el Gran Teatre del Liceu de seguida els facilita les coses per tal de retransmetre les òperes que s'hi representen—veient els avantatges de difusió que això li proporciona—, la resta de teatres de Barcelona fan un front comú per tal de no permetre a l'ANR que interfereixi en les seves programacions. Rifà els cridarà l'atenció en el seu article "Els empresaris de Teatre contra Ràdio Barcelona":
"Aquelles entitats que tenen per missió el foment de la cultura musical a la nostra terra cal que es repensin, que no els està gens bé d'anar de bracet amb certs elements enemics de Ràdio Barcelona ni associar-se a l'obra anticultural que aquests elements porten a terme en combatre la Radiotelefonia. La cultura musical no és, ni ha estat mai, ni ha d'ésser, patrimoni exclusiu d'una entitat determinada ni de cap organisme. La música ha d'ésser patrimoni del poble. I com més la cultura musical li arribi i més es popularitzi, més gran serà l'obra per la qual havem de treballar tots". (La Publicitat, 15-3-1925)
Sigui com sigui, el 10 de gener de 1925 es fa la primera gran transmissió des del Liceu. Ràdio Barcelona serà la primera emissora que emetrà òperes senceres per ràdio.
La programació va creixent i neixen dues de les marques que definiran l’emissora: la radiobeneficència per a col·lectius desafavorits -són els segons a Europa- i la contractació del que serà el primer locutor popular, Josep Torres, Toreski, a qui més endavant acompanyarà el trapella Miliu.
El juny de 1925 s’inaugura Ràdio Catalana que interferirà contínuament les emissions de Radio Barcelona EAJ1. I a Madrid neix Unión Radio amb el suport d'un grup financer solvent i fagocitador que mica en mica voldrà apropiar-se de totes les ràdios d'altres províncies. Aquests dos fets determinaran molts dels problemes futurs d’EAJ1.
En paral·lel, les novetats continuen i el 28 de juny es fa la 1a transmissió nocturna per la revetlla de Sant Pere.
Pel setembre de 1925, l'ANR té 2.500 socis i mitja dotzena d'industrials per sufragar les despeses dels concerts. Per tal de millorar la qualitat de les emissions i eliminar les interferències i sorolls, es projecta la inauguració d'una nova emissora de 2 quilovats i mig de potència en antena i 10 quilovats en el generador. És la primera d'Europa en el seu gènere. Fabricada per la International Western Electric de Nova York és adquirida a la companyia Teléfonos Bell, S.A, que desitja que l'emissora de Barcelona s'inauguri al mateix temps que una emissora igual instal·lada a Milà. Però els problemes per trobar un terreny on poder ubicar-la, endarrereixen l’execució
2 mesos i mig fins a trobar un lloc per la nova antena. Finalment, i gràcies al Dr. Andreu -el de les pastilles- i el Sr. Rubió, la Western instal·la al Tibidabo un nou emissor 20 vegades més potent amb una antena situada a 582 m sobre el nivell del mar. La figura del Doctor Andreu és especialment decisiva per què és qui cedeix uns terrenys al Tibidabo i qui personalment assumeix el cost de traslladar el recorregut del tren del parc recreatiu que travessa una part d’aquests terrenys. Caldrà tirar 6 km de cable entre el Tibidabo i el carrer Casp i demanar 140 permisos de propietaris. El nou emissor s’inaugura el 25 de febrer de 1926.
Aquesta nova emissora té un abast d’entre 80 i 100 km. Es vol acabar amb les lamentacions dels pobles i ciutats d'arreu de Catalunya que no reben bé les emissions de Ràdio Barcelona. Es convoca un concurs per tal de trobar un aparell selectiu d'ones radiofòniques que afavoreixi l'eliminació de les interferències d'unes emissores damunt les altres. En ser la ràdio un aparell nou i del qual no se'n disposa molta informació, l'ANR ha de dur a terme una tasca pedagògica sobre aquest invent tan estrany per a molts. Moltes cases de venda d'aparells de radiotelefonia fan passar per bons receptors que no ho són, produint les consegüents molèsties per al radiooient que no escolta bé la programació i que s'indigna amb l'ANR donant-li la culpa. Així, l'ANR, decideix crear un laboratori i un consultori per tal que la gent pugui preguntar tot allò que vulgui i informar-se sobre quins són els millors aparells. A més, estampa un segell de garantia als que tenen més bon rendiment.
L’associació té 3.000 socis i es calcula que a Barcelona ja hi ha 100.000 aparells de ràdio.Estabilitzada al carrer Casp, Ràdio Barcelona continua ampliant l’oferta de programació. A iniciativa de Rifà des de la revista “Ràdio Lot” amb la col·laboració de Josep M. Folch i Torres les senyals horàries de l’emissora s’emetran des de les campanes de la catedral de Barcelona.
Es preparen les primeres transmissions de futbol amb el redactor esportiu Joaquim Ventalló. La informació esportiva s’arrodoneix amb alguna transmissió en exclusiva, com el combat de boxa celebrat a la Monumental entre Uzcudun i Spalla..
La lluita per tirar endavant l'emissora és constant i les pressions de Madrid no afluixen. El 1926 es força a un acord amb Unión Radio Madrid. Un canvi de normativa d’una dictadura que afavoreix aquesta empresa des del primer moment li permetrà comprar altres ràdios. I l’estat obliga a la fusió de les dues empreses. Així, Union Ràdio entra a l’accionariat d’EAJ1, que passa a dir-se Unión Ràdio Barcelona i comencen algunes transmissions en xarxa amb la resta d’emissores de la cadena. És el novembre de 1926.
Com obliga l’estat a l’acord? És en aquest moment on els testimonis situen un dels episodis que determinarà la història de la radiodifusió. Sota l'amenaça per part de la dictadura que o es posen d'acord o es crea a Barcelona una emissora nova que farà la competència a Ràdio Barcelona, els membres de l’ANR Pau Llorens, Eduard Rifà i Saint Noble són retinguts 48 hores a la Dirección General de Seguridad de Madrid al despatx del Ministre Martinez Anido, el temps per trobar una fórmula de fusió amb Unión Ràdio, que entra així en l'accionariat de Ràdio Barcelona.
Són dos models diferents. Així com per a l'ANR la ràdio era el mitjà ideal per difondre la cultura i donar serveis a llocs remots, com el món rural, per Unión Radio la ràdio era una activitat comercial, un negoci amb unes grans possibilitats d'expansió. Així doncs, no trigarien a arribar les discòrdies.
L'ANR manté en un principi la independència en la confecció de programes i els diners dels associats es destinen a cobrir les despeses dels concerts, les oficines i personal que depenen de l'Associació. Però a molts socis no els agrada això de dependre d'una empresa centralista i es donen de baixa.
L'ANR, superant una vegada i una altra els obstacles que van sorgint, no deixa de treballar per la ràdio. El 31 de gener de 1927 s'inaugura el Servei Meteorològic per ràdio que és una proposta d’Eduard Rifà des de la revista “Ràdio Lot” amb la complicitat dels dos millors astrònoms del país: Josep Pratdesava, astrònom afeccionat de Vic, i Eduard Fontseré, director del Servei Meteorològic de Catalunya amb l’aportació del pare Manuel Cazador, de la Sagrada Família del col·legi d'orfes de Sant Julià de Vilatorta, gran apassionat de la meteorologia i de la ràdio. Aviat hauran de demanar a les autoritats poder ver un resum d’aquesta informació en “llenguatge vulgar” perquè molts pescadors i pagesos no l’entenien en castellà.
Es crea el Quintet Ràdio Barcelona. S'organitzen actes arreu de Catalunya per captar més socis i divulgar aspectes diversos la ràdio. Es fan cicles de conferències "que prepararan al radiotècnic pràctic per després inculcar-li les teories científiques necessàries". Creen la radiobeneficència a proposta dels Oblats de Sant Benet. Es radien concerts de la Banda Municipal de Barcelona, l'Orfeó Català, l'Orquestra Pau Casals, òpera des del Gran Teatre del Liceu; els exercicis del Pare Vallet; campanya pel bon mot amb Ivon l'Escop; conferències de literatura catalana a càrrec d'Adrià Gual; dissertacions folklòriques d'Aureli Campmany; emissions de cursos d'idiomes, les cotitzacions a borsa dels cotons, sucres i cafès… i a finals de 1928 s’estrena el projecte de radiopedagogia . En l’àmbit d’infraestructures, se substitueix l'emissora de 2'5 quilovats per una de 20 quilovats en antena de la casa Standard Eléctrica pensant amb la projecció que permetrà la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.
A l'abril de 1929 es nomena sots-director de Unión Radio Barcelona a Joaquim Sànchez i Cordovès, jove enginyer que havia ocupat fins aleshores el càrrec de Director Tècnic i que dirigeix el Laboratori de RB juntament amb el Dr. Baltà i Elies i el Dr. García Banús, catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona. Sánchez i Cordovès millora l'emissió i elimina els sorolls estàtics, obtenint uns resultats superiors als que la pròpia casa fabricant esperava, aconseguint un funcionament més econòmic, doblant la potència i la fa emetre 16 hores seguides.
La guerra bruta per part d'Unión Ràdio per apropiar-se definitivament de l'emissora catalana continua. La campanya de desprestigi inclou denúncies, retencions i acusacions de separatisme contra Saint Noble, Llorens i Rifà i una continuada croada difamatòria des dels diaris, a la qual també s’afegirà Toresky des del micròfon d’EAJ1. Justament, Eduard Rifà serà qui més ho patirà amb seguiments i registres policials domiciliaris.
Així, l’agost de 1929, i sota la presidència del fotògraf Joan Sàbat, l’Associació Nacional de Radiodifusió comunica que deixa de col·laborar amb Union Radio Barcelona. Noble, Llorens i Rifà continuen a l'Associació Nacional de Radiodifusió (ANR). Aleshores UR els acusa d'estafa, però després d'un plet de 2 anys, guanyen els catalans. L'entitat té 11.000 socis radiooients catalans que paguen de 3 a 5 pessetes cada mes i Unión Radio no se'n pot apropiar tot i que ho intenta, amb robatoris de llistat de socis de l’ANR inclosos.
Unión Radio vol que desaparegui l'ANR ja que en no disposar d'emissora diu que ja no té sentit. Però l'ANR és l'associació de radiooients més important de l'Estat Espanyol i així ho demostra la Junta Técnica e Inspectora de Radiocomunicación que els nomena els seus assessors en matèria radiofònica per Real Decret núm. 1712 del 26-VII-1929.
L'ANR ho té clar. Se'ls ha privat de l'emissora "per propagar els seus ideals de cultura, d'art i beneficència i se'ls ha volgut desproveir dels seus ingressos". Però l’Associació continua treballant per sol·licitar una nova emissora i expansionar l'ideal cultural, tècnic, artístic i benèfic; organitzar cursos de ràdiotècnica; ampliar la biblioteca; continuar amb les conferències; completar la radiopedagogia; crear una borsa de treball radiada... Els associats nomenen els delegats que els representaran pel nomenament de les Juntes Directives.
El 20 de novembre de 1929, la Junta Tècnica acaba amb el monopoli de l'Unión Ràdio Madrid, que ja havia absorbit a més de l'emissora de l'ANR, les emissores de Sevilla, San Sebastián, un altra de Madrid i les de Cadis, Bilbao i Salamanca.
Tot just trencar amb Union Radio, el setembre del 1929, l’ANR ja demana una nova freqüència a l’estat. Des de Madrid els hi fan saber extraoficialment que tardaran a tenir-la per ser qui són. Per això continuen amb una emissora de 100 watts en ona curta que emet en una ona de 45 metres els dilluns, dimecres i divendres no festius de 21'30 a 23'30 h radiant un noticiari de l'Associació. És EAR 157 i està ubicada al carrer Fontanella, 12. En condicions molt limitades emeten noticiaris, música, conferències... L'emissora d'ona curta es munta gràcies als membres de la Junta Lagoma, Vidal Prat, Morros, Eudald Aymerich i Vicente Guiñau.
El dictador Primo de Rivera dimiteix el gener de 1930. És nomenat president de l’estat el general Dámaso Berenguer. Dos mesos desprès arribarà l’autorització de nova llicència per a l’Associació Nacional de Radiodifusió. Serà EAJ15 Ràdio Associació, però amb un horari molt limitat: només 3'5 hores diàries: d'11'30 a 13h i de 15 a 17h., franges de poca audiència i sotmeses a cancel·lació "cuando la Dirección General lo considere oportuno". L’objectiu de l’estat és una vegada més protegir les emissores Union Ràdio. La limitació horària no permet a l’Associació tenir massa arguments per seduir l’audiència i els anunciants. Però continuen picant pedra i al juliol de 1930 traslladen els estudis a Ronda Universitat , 25. L’antena esta a Tres Torres, en uns terrenys cedits pel soci Vicenç Guiñau.
REPÚBLICA I GUERRA CIVIL
El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià proclama la República. Els micròfons d’ EAJ1 Union Ràdio Barcelona serveixen per comunicar-ho a la ciutadania. EAJ15 Ràdio Associació no ho podran fer perquè per horari no poden emetre i així ho fan saber indignats al president Macià a través del Joaquim Ventalló, redactor de l’emissora. Aquest fet determina la redacció del decret de lliure disposició horària per Radio Associació perquè pugui estar en igualtat de condicions. Aquest és un dels pocs decrets que Macià signa com a president de la República Catalana.
Pels fundadors de la ràdio, s’inicia una nova etapa. Poc a poc es van incrementant les hores d’emissió i s’eliminen els darrers entrebancs normatius. L’entitat té 10.000 socis actius i 20.000 registrats. És l’única emissora del món propietat dels radioafeccionats. No hi ha accionistes. EAJ15 esdevé la gran emissora de la república que té com a objectiu promoure la llengua i la cultura catalana.
Joaquim Ventalló comença les transmissions de futbol en català i el 25 d’octubre apareix el primer número de la revista “Catalunya Ràdio”, dirigida per Tomàs Roig, pare de la periodista Montserrat Roig. Serà una publicació d’alta qualitat cultural, que anirà molt més enllà de presentar la programació de l’emissora.
El 21 de maig de 1932, el sabadellenc Pau Abad, aconsegueix emetre la primera fotografia a través de la ràdio. Aquestes emissions s’anunciaran com una oferta més de la programació. Només l'enginyer francès Élouard Bèlin havia aconseguit una cosa semblant el 1917 amb el seu belinògraf, un aparell que permetia la transmissió d'imatges per cable. Pau Abad ho perfeccionà després de 10 anys d'estudi amb un aparell emissor on una cèl·lula fotoelèctrica llegeix la imatge a transmetre i la transforma en impulsos elèctrics que viatgen a través de les ones de ràdio arribant a un aparell receptor que reprodueix la imatge original. Són les primeres proves del fax que precediran les primeres de la televisió.
La televisió: aquest és el gran projecte que ja tenen al cap alguns fundadors de l’associació des de l’inici, com Eduard Rifà, amb mentalitat de gran grup audiovisual. Per això, l’emissora compta amb un potent laboratori on es fan proves amb l’aparell patentat per Abad i on també hi són un grup d'investigadors que treballen per a la RAC, entre els quals s'hi troben Enric Calvet, Vicente Guiñau i Homer Texidó.
L’any 1933 comença amb un canvi de nom. El govern de la república aprova un decret que “regula” el terme “nacional” i l’Associació Nacional de Radiodifusió decideix en l’assemblea del 29 de gener canviar el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya.
L’emissora creix i es trasllada a la Rambla dels Estudis, 8. El president de l’associació n’és el poeta Jaume Rosquellas. Els nous locals s’inauguren el 3 d’abril amb una distribució d’espais capdavantera i la filosofia de l’entitat: tot el material està construït a Catalunya sota el responsable director de l’emissora Homer Teixidor.
EAJ15 disposa d’una orquestra de 14 professors i fa concursos de tota mena: literaris, per estils musicals, reportatges, humorístics. En aquest sentit, s’ha de destacar el concurs infantil d’història de Catalunya amb quasi 5.000 participants i un xalet a Valldoreix patrocinat per “La Lechera” com a premi. El president Macià en posarà la primera pedra.
És un període d’activitat frenètica a EAJ15. Es fa tanta activitat radiofònica a dins els locutoris com a l’exterior amb una capacitat de mobilització espectacular. Un dels casos més destacats és la campanya de rehabilitació del monestir de Poblet, d’acord a la proposta d’Eduard Toda, historiador i egiptòleg. Es mobilitzen ajuntaments, escoles i 70.000 oients que visiten i aporten donatius per a la restauració en llargues caravanes de vehicles.
La visió territorial està ben present a través dels delegats i agrupacions de radioafeccionats. Per aquest motiu, l’associació impulsa una gran xarxa territorial. Comença amb la posada en funcionament d’EAJ38 Ràdio Girona inaugurada el 10 de desembre de 1933 a l’Ateneu amb direcció d’Alexandre Figa i amb Homer Teixidó com a enginyer constructor. Les primeres locutores seran Paquita Boris, que desprès es traslladarà a Barcelona, i Maria Lluïsa Figa.
Just un més desprès s’inaugura EAJ42-Ràdio Lleida, instal·lada a la Casa Llorens del carrer Major, 92, a la Paeria. I 8 mesos més tard arriba l’acord de cooperació de Ràdio Associació amb EAJ33-Ràdio Tarragona, propietat de l’Associació de la Premsa de la ciutat.
La xarxa d’emissores de RAC emet programació conjunta i programació pròpia, cosa que facilita convertir-se en la referència de la informació del territori més proper i captar la publicitat local.
El 23 de desembre de 1934 els socis de Ràdio Associació, amb Pau Llorens de nou com a president, decideixen en assemblea convertir-se en cooperativa per impulsar nous projectes, com una mútua o una caixa.
La revista “Catalunya Ràdio” es reconverteix el gener de 1935 en el diari “L’Instant. Diari de la Nit”, sota la tutela d’Eduard Rifà. La simbiosi diari-emissora és total i recull l’activitat de la radiodifusió i, en especial, d’EAJ15.
EAJ15 Ràdio Associació té 100 treballadors i 500 col·laboradors. Al maig es col·loca la primera pedra d’unes noves instal·lacions de radiodifusió en uns terrenys de 30.000 m2 comprats a Viladecans, pensat per la ràdio i també pel projecte de televisió. La peça principal és un gran emissor Telefunken que arribarà a la frontera el 14 de juliol del 36. No arribarà mai a Barcelona.
El 18 de juliol de 1936 hi ha el cop d’estat. El 27 de juliol la Generalitat s’incauta de les dues emissores de Barcelona: EAJ1 i EAJ15. Passaran a unificar la informació sobre la guerra i alguns programes.
Teodor Garriga és noment delegat de la Generalitat a Ràdio Associació. Però el panorama radiofònic es transforma a la capital. A més de les dues ràdios conegudes, hi haurà Ràdio CNT-FAI, Ràdio Moscou, Ràdio PSUC, Ràdio POUM i PSUN, PSUC-UGT i ERC.
El diari “L’Instant” passa a ser controlat pel moviment obrer afecte a la CNT. Durant aquest període es mantindrà majoritàriament editat en català.
El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entre a Barcelona. Només està emetent Ràdio Associació, ja que Ràdio Barcelona no funciona. Van directe a la Rambla, on es troba la locutora més popular, Rosalia Rovira. El nou règim no deixarà que Rosalia Rovira trepitgi mai més una ràdio. Serà detinguda i patirà represàlies durant tot el franquisme. També seran represaliats Rosa Trias, Ismael Cera, Pérez Vilar... els que no es van exiliar.
Els franquisme incauta Ràdio Associació, Ràdio Lleida i Ràdio Girona.
Una de les primeres coses que es fa a EAJ15 és prohibir l’ús del català. L’emissora comença a perdre la seva essència que definitivament desapareix amb el canvi de nom, de Ràdio Associació de Catalunya a Ràdio Espanya de Barcelona.
Quan acaba la guerra els pioners de Ràdio Associació han muntat i perdut per raons d’estat cinc emissores: EAJ1-Radio Barcelona que se la queda Unión Ràdio, EAJ15-Ràdio Associació de Catalunya, EAJ38-Ràdio Girona i EAJ42-Ràdio Lleida i finalment l’emissor que havia d'arribar per fer les proves de transmissió de televisió és derivat a la frontera per muntar l'emissora franquista de Ràdio Salamanca que és la que donarà veu després a la Ràdio Nacional d'Espanya.
A partir d'aleshores, i durant tota la dictadura, la llengua catalana es prohibeix i és obligatori connectar amb els informatius de Radio Nacional de España (RNE), creada per Franco.
El 8 d'abril de 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa, i ho notifica per escrit als socis de la RAC on s'al·lega que la liquidació ha estat acordada en una assemblea general extraordinària—de la qual els socis no en saben res—i segons el que s'estableix en l'article 43 dels estatuts. Però l'article 43 no diu res de la dissolució de la cooperativa i sí ho fa el 38, on s'estableix que cal l'acord de les tres quartes parts dels socis al corrent de pagament per tal de poder dissoldre la societat. Així doncs, el 7 d'agost de 1941, la cooperativa es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La nova societat es forma amb un capital de 600.000 pessetes. (6.500 accions nominals a 50 pessetes; 550 accions de 200 pessetes i 330 accions de 500 pessetes.) A uns quants antics socis se'ls fa arribar unes accions de 50 pessetes de la nova S.A., però no se'ls permet assistir a les assemblees si no disposen de més de 500 pessetes en accions. El gruix més important d'accions queda en mans dels qui l'ocuparen el 25 de gener de 1939.
La S.E.R. (Sociedad Española de Radiodifusión) compra les accions però legalment no pot tenir interessos en altres emissores. Per això cedeix el 44% de les accions a un banquer (Ramon Rato); un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa (Gonçal Serraclara) i el 44% restant se'l queda a títol personal directius de la SER (Eugenio Fontan i Ramon Varela).
LA RECUPERACIÓ EN DEMOCRÀCIA
Pocs mesos després de la mort de Franco, comença el camí per recuperar Ràdio Associació de Catalunya (RAC). El desembre de 1976 un grup de persones vinculades a EAJ15, com Teodor Garriga, organitza a l'Hotel Orient un homenatge a la gran locutora Rosalia Rovira i Duart. Aquest acte serà l’espurna per reiniciar Ràdio Associació de Catalunya. Es crea un comitè cívic amb la finalitat de començar a caminar en direcció a la recuperació de la RAC. Salvador Jordà i Olario presideix aquest comitè.
El 1977 se celebra el Congrés de Cultura Catalana on es dona suport a la recuperació del patrimoni perdut durant la guerra civil i la dictadura, i on es recull la petició dels antics membres de la RAC per recuperar l'emissora catalana.
Finalment, el 1980, es constitueix novament Ràdio Associació de Catalunya, amb 2 finalitats principals:
1.- Constituir una Societat Cooperativa que permetés sol·licitar a les autoritats del país una llicència en FM per poder tornar a emetre.
2.- Tenir personalitat jurídica per poder intentar la recuperació del patrimoni espoliat el 1939.
El 20 de juny d'aquest any, s'escull un Consell Rector que nomena una comissió per realitzar els tràmits per obtenir la llicència.
El 25 de gener de 1982, Teodor Garriga, custodi de la marca RAC i de moltes gravacions dels dirigents polítics catalans durant la guerra civil i la dictadura, cedeix mitjançant acta notarial l'explotació de la marca al president del Consell Rector de la RAC.
Del 27 de setembre al 4 d'octubre de 1982 es realitzen un seguit de proves d'emissió des del Gran Hotel Florida del Tibidabo, de les 7 a les 9 del vespre, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació de l'emissora. La primera veu que torna a dir per antena el nom de Ràdio Associació de Catalunya és la locutora Pepa Palau que ho recordarà sempre com un gran honor. Quan els aparells fallaven, l’emissor funcionava amb la bateria del cotxe de la Pepa.
Hi ha un episodi que queda reconvertit en sospita i apunta el paper del president Josep Tarradellas en l’època de recuperació democràtica. Pel que s’ha pogut entreveure de la lectura de nous documents localitzats reflectit en testimonis i informes, en el moment de la transició hi havia un neguit dels propietaris de Ràdio Barcelona davant el canvi de règim del franquisme a la democràcia. Sembla ser que els principals propietaris (Rato 44%, Fontan i Valera 44% i Serraclara 12%) estaven bastant decidits a cedir la propietat d’EAJ15 als legítims propietaris i les negociacions estaven molt avançades. La incertesa del que passaria durant la transició feia que estesin predisposats a acceptar propostes. Però quan ja quedava només el desenllaç, Josep Tarradellas va dir que “aquesta carpeta” la negociaria ell, amb una reunió que havia de fer a Madrid conjuntament amb altres temes. D’aquesta carpeta tema, no se’n va saber mai més res i les persones que havien contactat amb els propietaris van veure que aquets es tancaven en banda. D’aquest episodi, en Teodor Garriga en reserva una gran emprenyada i una indignació important cap a Josep Tarradellas. Se suposa que deuria de fer un canvi de cromos amb altres qüestions.
El 23 de desembre de 1982, RACsccl obté, per l'acord del Consell Executiu de la Generalitat, la concessió d'emissora en ones mètriques i FM al terme municipal de Barcelona, amb una potència de 16.000 watts PAR i freqüència 105 MHz.
En acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat. Així, el 7 de juny, Lluís Prenafeta com a representant de la Generalitat i Teodor Garriga, Ignasi Ponti i Jaume Biosca com a representants de la RACsccl, signen la cessió de la llicència. Aquest mateix any, Teodor Garriga és nomenat president d’Honor de Ràdio Associació en assemblea.
El 1988, el Consell Executiu, prorroga 10 anys més l'explotació de l'emissora a la RACsccl.
El 17 d'octubre de 1998 s'acaba la concessió de la freqüència i la RAC vol sol·licitar una pròrroga per 10 anys més, però a la legislació vigent ja no es renoven automàticament les concessions, sinó que es cancel·len i les corresponents freqüències surten a concurs públic i d'àmbit exclusivament privat. En no tenir la RAC prou capacitat econòmica per dur a terme l'explotació de l'emissora i per tal d'assegurar la continuïtat de la concessió, en Assemblea del 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de col·laboració amb una empresa de ràdio lligada al Grup Godó: RadioCat. S'acorda que la RAC, com a titular de la concessió, cogestionarà l'explotació FM 105 conjuntament amb RadioCat; el català serà l'idioma a utilitzar en les dues emissores que es crearan (la continuïtat de RAC 105 i una nova de tipus convencional RAC1). També s'incorporen dos delegats de la RAC al Consell d'Administració de RadioCat.
La nova emissora passa a dir-se RAC1 i s'inaugura el 2 de maig de 2000. Pot escoltar-se a les següents freqüències (FM):
Barcelona 87.7
Tarragona 99.2
Lleida 90.5
Girona 100.1
Sitges-Garraf 94.1
L'any abans, el 1999, Ràdio Associació de Catalunya obté el Premi Nacional de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya dins el marc de la commemoració dels 75 anys de la ràdio i la Federació de Cooperatives de Serveis li atorga el premi a la Cooperativa més destacada. El setembre de 2000 se li concedeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
En paral·lel a aquestes novetats, la cooperativa realitza activitats amb l’objectiu de reforçar els seus objectius. Organitza seminaris de ràdio amb els principals professionals del país (de 1989 a 1998), els Premis de Guions Radiofònics Eduard Rifà (de 1987 a 1997) i el premi de confecció de programes de ràdio de proximitat Memorial Ignasi Ponti (de 1994 a 1998).
L’ACTIVITAT DEL SEGLE XXI
L'any 2001, l'entitat inicia el projecte dels Premis Ràdio Associació amb la intenció de distingir i premiar els professionals de la ràdio en català i els millors programes del darrer any. Distingeixen entre millor programa de ràdio, millor programa de ràdio local, premi a la Innovació, millor podcast (des del 2025) i millor professional. En les edicions del 2005 i 2006, la gala dels premis va acompanyada de la celebració del Dia de la Ràdio.
Des de l’edició del 2003, a més dels premis de ràdio, s’atorga el Guardó 1924 amb què el jurat premia la producció en català dins l’àmbit audiovisual, és a dir televisió, publicitat, cinema… Rep aquest nom per ser l’any de la posada en marxa per l’Associació Nacional de Radiodifusió, precursora de Ràdio Associació de Catalunya, del primer mitjà de comunicació parlat: Ràdio Barcelona.
El 2024 arriba una data extraordinària de celebració que genera gran activitat: LA COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LA RÀDIO. Per què Ràdio Associació de Catalunya celebra el centenari de la ràdio i dels seus pioners? Perquè el 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris funden l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR) i posen en marxa EAJ1-Ràdio Barcelona. El gener de 1933 aquesta associació haurà de canviar el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya.
Ràdio Associació aprofita aquest fet per reivindicar la figura dels pioners que van posar en marxa primer EAJ1-Ràdio Barcelona i desprès EAJ15-Ràdio Associació, EAJ38-Ràdio Girona i EAJ42-Ràdio Lleida. L’explicació real de la seva història permet conèixer els fets que van determinar el desenvolupament de la radiodifusió al país. Les eines per aconseguir-ho són:
• Un logotip
• Acte de presentació de la commemoració i de les activitats associades
• Documental "Muntem una ràdio?
https://www.youtube.com/watch?v=4bbnLEK5B1Y&t=15s
https://laxarxames.cat/movie-details/4072376
• Documental "La ràdio silenciada"
• LLibre: "Tu, calla" (basat en les memòries de Josefina Rifà, filla d'Eduard Rifà.
https://www.rac1.cat/a-la-carta/programes/tu-calla
https://laxarxames.cat/album-details/3609310
https://www.3cat.cat/3cat/tu-calla/
• Divulgació en ruta
• Plana especial del centenari a la web
• Divulgació a xarxes socials
Gràcies a aquesta feina divulgadora Ràdio Associació rep dos premis de comunicació:
• Premi a la Comunicació i Divulgació de les TIC (Associació Catalana d’Enginyeria de Telecomunicació i Tecnologies Digitals (Telecos.cat) i Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya (COEINF). El jurat valora el treball de recerca i de documentació per a reconstruir la història i el fet d’impulsar i preparar un pla de celebració de l'aniversari. https://radioassociacio.cat/noticia/51/radio-associacio-guanya-el-premi-a-la-comunicacio-i-divulgacio-de-les-tic/
• Premi Pilar Casanova a la millor acció de Comunicació (Col·legi de Periodistes de Catalunya). El pla de comunicació “Centenari de la radiodifusió 2024” és elegit per la seva aposta per la recuperació històrica, integració de mitjans digitals amb la ràdio tradicional i la connexió amb el territori a través d’iniciatives col·laboratives. https://radioassociacio.cat/noticia/33/margarida-moles-i-radio-associacio-guanyen-el-premi-pilar-casanova-a-la-millor-accio-de-comunicacio/
El 2026 s’inicia un nou projecte: el Premi de Comunicació Científica Ràdio Associació- Memorial Pratdesba amb la finalitat de valorar i reconèixer les persones o iniciatives que destaquin per la seva divulgació i excel·lència comunicativa en català a l’hora d’explicar els fenòmens meteorològics o científics al gran públic. El premi s’organitza conjuntament amb la Casa Pratdesaba. Ràdio Associació homenatja així una vegada més els seus pioners que van haver de superar tot tipus d’obstacles per oferir a partir de 1927 el primer servei d’informació meteorològica pensat específicament per a la ràdio; primer a EAJ1-Ràdio Barcelona i desprès a EAJ15- Ràdio Associació. L’espai era dirigit per Eduard Fontseré, director del Servei Meteorològic de Catalunya, en col·laboració amb Josep Pratdesaba, pioner de la ràdio i astrònom amateur.
Avui, la ràdio en català és líder absoluta a Catalunya. I aquest és el gran triomf: el llegat d’uns pioners que fa 100 anys van decidir muntar una ràdio i que, malgrat tots els obstacles i transformacions, la van convertir en una veritable i efectiva eina de país.
