Història
Per conèixer la nostra història extraordinària de compromís, podeu visionar el documental 'Muntem una ràdio?'' que Ràdio Associació de Catalunya va produir el 2024 amb motiu del centenari de la ràdio i en homenatge als seus pioners.
La història de la radiodifusió a Catalunya és fascinant: és la història del país i la dels pioners que la van fer possible. Cada període polític ha marcat directament les decisions d’un grup d’entusiastes meravellats per les oportunitats de les noves tecnologies.
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
El 1923 Josep M. Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, i Eduard Solà, impressor i afeccionat a la ràdio creen la revista "Radiosola" especialitzada en ràdio. El mes de setembre del mateix any, Guillén realitza unes demostracions de transmissió i recepció de ràdio a Montjuïc que aconsegueixen un gran ressò i expectació. Com a director de la revista "Radiosola", escriu una circular i convoca a industrials i comerciants a una reunió al Carrer València, núm. 200 de Barcelona "per tal d'estudiar la possibilitat d'instal·lar una emissora de radiodifusió a Barcelona i la creació d'una entitat cultural, formada per aquelles persones o firmes que tinguessin interès en el desenvolupament d'aquesta nova forma de difusió del pensament humà".
A la reunió hi participen Eduard Rifà, Royston Saint Noble, Villaverde Zubeldía i Guillén García. Malgrat el poc èxit, es convoca una segona reunió amb l'excusa que en la primera s'havia format una comissió tècnica per tal de confeccionar el reglament de l'entitat i que havia arribat l'hora d'exposar-lo. Aquesta vegada la redacció de "Radiosola" s'omple i el 19 de febrer de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, es funda la Asociación Nacional de Radiodifusión (ANR), formada per enginyers, industrials i empresaris que volen muntar una ràdio. Serà EAJ1 Ràdio Barcelona. De tot aquest grup excepcional, es destaquen uns noms que seran protagonistes en aquesta història d’entrebancs i persistència. Els podeu conèixer aquí.
Tot just constituïda l’ANR, el mateix mes de febrer una comissió formada per Noble, Rifà, Huet, Villaverde i Guillén s'encarrega d'elaborar la sol·licitud per obtenir una llicència d'emissora que es presenta a la Dirección General de Telégrafos. Rifà es desplaça fins a Anvers per comprar la primera emissora d'Espanya i la tercera d'Europa, per darrera de París i Londres. L'aparell és de la casa Teléfonos Bell.
Comencen a fer-se proves d'emissió el 8 d'octubre i les primeres emissions el 12 del mateix mes. Finalment, el 7 de novembre de 1924 comencen les emissions regulars d’EAJ1 Ràdio Barcelona a l’Hotel Colom. Les antenes es troben al terrat. Els estudis estan situats a la 6a planta i, sota la cúpula, l’emissor Western Electric de 100 wats de potència que ha arribat de Nova York. EAJ1 té permís per emetre 3 hores diàries i fer 15 minuts d’anuncis. Tot en castellà. La inauguració oficial es farà el 14 amb les principals autoritats de la ciutat i un discurs de l'alcalde de Barcelona, Baró de Viver.
L’emissora està a l’Hotel Colom gràcies a la predisposició del seu gerent Miquel Regàs. Com Regàs, una xarxa excepcional de col·laboradors necessaris ajudaran a assolir els èxits dels fundadors, en especial la xarxa personal d’Eduard Rifà.
L’activitat comença a ser frenètica i a finals de setembre l’ANR trasllada les seves oficines al carrer de Casp, on mesos desprès també es traslladarà l’emissora.
A principis del 1925 Barcelona té 60.000 radiooients, dels quals només 1.000 són socis de l'ANR que aporten una quota mensual de 5 pessetes. Aquesta és l'única font d'ingressos de l'ANR per fer funcionar l'emissora i no n'hi ha prou. S'insisteix els radiooients que no són socis de l'ANR però que es beneficien de les retransmissions sense pagar les quotes a associar-se. Aquests són els primers a criticar la programació o qualsevol anomalia tècnica sense comprendre que amb la seva aportació les millores tècniques i de programació arribarien abans. En un dels seus articles, Eduard Rifà cita com a exemple la British Broadcasting de Londres, emissora modèlica gràcies al suport del seu milió de socis.
El febrer de 1925 es proposen unes quotes de caràcter voluntari a 3 pessetes. per als qui vulguin col·laborar i que considerin la xifra de 5 pessetes que paguen els socis protectors massa elevada. També s'emeten uns segells d'una pesseta que es poden adquirir en establiments autoritzats.
En aquets moments, la programació de l'emissora Ràdio Barcelona retransmet essencialment concerts. Així com el Gran Teatre del Liceu de seguida els facilita les coses per tal de retransmetre les òperes que s'hi representen—veient els avantatges de difusió que això li proporciona—, la resta de teatres de Barcelona fa un front comú per tal de no permetre a l'ANR que interfereixi en les seves programacions. Rifà els cridarà l'atenció en el seu article "Els empresaris de Teatre contra Ràdio Barcelona":
"Aquelles entitats que tenen per missió el foment de la cultura musical a la nostra terra cal que es repensin, que no els està gens bé d'anar de bracet amb certs elements enemics de Ràdio Barcelona ni associar-se a l'obra anticultural que aquests elements porten a terme en combatre la Radiotelefonia. La cultura musical no és, ni ha estat mai, ni ha d'ésser, patrimoni exclusiu d'una entitat determinada ni de cap organisme. La música ha d'ésser patrimoni del poble. I com més la cultura musical li arribi i més es popularitzi, més gran serà l'obra per la qual havem de treballar tots". (La Publicitat, 15-3-1925)
Sigui com sigui, el 10 de gener de 1925 es fa la primera gran transmissió des del Liceu. Ràdio Barcelona serà la primera emissora que emetrà òperes senceres per ràdio.
La programació va creixent i neixen dues de les marques que definiran l’emissora: la radiobeneficència per a col·lectius desafavorits -són els segons a Europa- i la contractació del que serà el primer locutor popular, Josep Torres, Toreski, a qui més endavant acompanyarà el trapella Miliu.
El juny de 1925 s’inaugura Ràdio Catalana que interferirà contínuament les emissions de Radio Barcelona EAJ1. I a Madrid neix Unión Radio amb el suport d'un grup financer solvent i fagocitador que mica en mica voldrà apropiar-se de totes les ràdios d'altres províncies. Aquests dos fets determinaran el futur d’EAJ1.
En paral·lel, les novetats continuen i el 28 de juny es fa la primera transmissió nocturna per la revetlla de Sant Pere.
Pel setembre de 1925 l'ANR té 2.500 socis i mitja dotzena d'industrials per sufragar les despeses dels concerts. Per tal de millorar la qualitat de les emissions i eliminar les interferències i sorolls, es projecta la inauguració d'una nova emissora de 2 quilovats i mig de potència en antena i 10 quilovats en el generador. És la primera d'Europa en el seu gènere. Fabricada per la International Western Electric de Nova York és adquirida a la companyia Teléfonos Bell, S.A, que desitja que l'emissora de Barcelona s'inauguri al mateix temps que una emissora similar instal·lada a Milà. Però els problemes per trobar un terreny on poder ubicar-la, endarrereixen l’execució 2 mesos i mig fins a trobar un lloc per la nova antena. Finalment, i gràcies al Dr. Andreu -el de les pastilles- i el Sr. Rubió, la Western instal·la al Tibidabo un nou emissor 20 vegades més potent amb una antena situada a 582 m sobre el nivell del mar. La figura del Doctor Andreu és especialment decisiva per què és qui cedeix els terrenys al Tibidabo i qui personalment assumeix el cost de traslladar el recorregut del tren del parc recreatiu que travessa una part d’aquests terrenys. Caldrà tirar 6 km de cable entre el Tibidabo i el carrer Casp i demanar 140 permisos de propietaris. El nou emissor s’inaugura el 25 de febrer de 1926.
Aquesta nova emissora té un abast d’entre 80 i 100 km. Es vol acabar amb les lamentacions dels pobles i ciutats d'arreu de Catalunya que no reben bé les emissions de Ràdio Barcelona. Es convoca un concurs per tal de trobar un aparell selectiu d'ones radiofòniques que afavoreixi l'eliminació de les interferències d'unes emissores damunt les altres. En ser la ràdio un aparell nou i del qual no se'n disposa molta informació, l'ANR ha de dur a terme una tasca pedagògica sobre aquest invent tan estrany per a molts. Moltes cases de venda d'aparells de radiotelefonia fan passar per bons receptors que no ho són, produint les consegüents molèsties per al radiooient que no escolta bé la programació i que s'indigna amb l'ANR donant-li la culpa. Així, l'ANR, decideix crear un laboratori i un consultori per tal que la gent pugui preguntar tot allò que vulgui i informar-se sobre quins són els millors aparells. A més, estampa un segell de garantia als que tenen més bon rendiment.
L’associació té 3.000 socis i es calcula que a Barcelona ja hi ha 100.000 aparells de ràdio. Estabilitzada al carrer Casp, Ràdio Barcelona continua ampliant l’oferta de programació. A iniciativa de Rifà des de la revista “Ràdio Lot” amb la col·laboració de Josep M. Folch i Torres les senyals horàries de l’emissora s’emetran des de les campanes de la catedral de Barcelona.
Es preparen les primeres transmissions de futbol amb el redactor esportiu Joaquim Ventalló. La informació esportiva s’arrodoneix amb alguna transmissió en exclusiva, com el combat de boxa celebrat a la Monumental entre Uzcudun i Spalla..
La lluita per tirar endavant l'emissora és constant i les pressions de Madrid no afluixen. El 1926 es força a un acord amb Unión Radio Madrid. Un canvi de normativa d’una dictadura que afavoreix aquesta empresa des del primer moment li permetrà comprar altres ràdios. I l’estat obliga a la fusió de les dues empreses. Així, Union Ràdio entra a l’accionariat d’EAJ1, que passa a dir-se Unión Ràdio Barcelona i comencen algunes transmissions en xarxa amb la resta d’emissores de la cadena. És el novembre de 1926.
Com obliga l’estat a l’acord? És en aquest moment on els testimonis situen un dels episodis que determinaran la història de la radiodifusió. Sota l'amenaça per part de la dictadura que o es posen d'acord o es crea a Barcelona una emissora nova que farà la competència a Ràdio Barcelona, els membres de l’ANR Pau Llorens, Eduard Rifà i Saint Noble són retinguts 48 hores a la Dirección General de Seguridad de Madrid al despatx del Ministre Martinez Anido, el temps per trobar una fórmula de fusió amb Unión Ràdio, que entra així en l'accionariat de Ràdio Barcelona.
Són dos models diferents. Així com per a l'ANR la ràdio era el mitjà ideal per difondre la cultura i donar serveis a llocs remots, com el món rural, per Unión Radio la ràdio era una activitat comercial, un negoci amb unes grans possibilitats d'expansió. Així doncs, no trigaran a arribar les discòrdies.
L'ANR manté en un principi la independència en la confecció de programes i els diners dels associats es destinen a cobrir les despeses dels concerts, les oficines i personal que depenen de l'Associació. Però a molts socis no els agrada això de dependre d'una empresa centralista i es donen de baixa.
L'ANR, superant una vegada i una altra els obstacles que van sorgint, no deixa de treballar per la ràdio. El 31 de gener de 1927 s'inaugura el Servei Meteorològic per ràdio que és una proposta d’Eduard Rifà des de la revista “Ràdio Lot” amb la complicitat dels dos millors astrònoms del país: Josep Pratdesaba, astrònom afeccionat de Vic, i Eduard Fontseré, director del Servei Meteorològic de Catalunya amb l’aportació del pare Manuel Cazador, del col·legi d'orfes de Sant Julià de Vilatorta, gran apassionat de la meteorologia i de la ràdio. Aviat hauran de demanar a les autoritats poder ver un resum d’aquesta informació en “llenguatge vulgar” perquè molts pescadors i pagesos no l’entenen en castellà.
Es crea el Quintet Ràdio Barcelona. S'organitzen actes arreu de Catalunya per captar més socis i divulgar aspectes diversos la ràdio. Es fan cicles de conferències "que prepararan al radiotècnic pràctic per després inculcar-li les teories científiques necessàries". Creen la radiobeneficència a proposta dels Oblats de Sant Benet. Es radien concerts de la Banda Municipal de Barcelona, l'Orfeó Català, l'Orquestra Pau Casals, òpera des del Gran Teatre del Liceu; els exercicis del Pare Vallet; campanya pel bon mot amb Ivon l'Escop; conferències de literatura catalana a càrrec d'Adrià Gual; dissertacions folklòriques d'Aureli Campmany; emissions de cursos d'idiomes, les cotitzacions a borsa del cotó, sucre i cafè… i a finals de 1928 s’estrena el projecte de radiopedagogia . En l’àmbit d’infraestructures, se substitueix l'emissora de 2'5 quilovats per una de 20 quilovats en antena de la casa Standard Eléctrica pensant amb la projecció que permetrà la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.
A l'abril de 1929 es nomena sots-director de Unión Radio Barcelona a Joaquim Sànchez i Cordovès, jove enginyer que havia ocupat fins aleshores el càrrec de Director Tècnic i que dirigeix el Laboratori de RB juntament amb el Dr. Baltà i Elies i el Dr. García Banús, catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona. Sánchez i Cordovès millora l'emissió i elimina els sorolls estàtics, obtenint uns resultats superiors als que la pròpia casa fabricant esperava, aconseguint un funcionament més econòmic, doblant la potència fent arribar les emissions a les 16 hores seguides.
La guerra bruta per part d'Unión Ràdio per apropiar-se definitivament de l'emissora catalana continua. La campanya de desprestigi inclou denúncies, retencions i acusacions de separatisme contra Saint Noble, Llorens i Rifà i una continuada croada difamatòria des dels diaris, a la qual també s’afegirà Toresky des del micròfon d’EAJ1. Justament, Eduard Rifà serà qui més ho patirà amb seguiments i registres policials domiciliaris.
Així, l’agost de 1929, i sota la presidència del fotògraf Joan Sàbat, l’Associació Nacional de Radiodifusió comunica que deixa de col·laborar amb Unión Radio Barcelona. Noble, Llorens i Rifà continuen a l'Associació Nacional de Radiodifusió (ANR). Aleshores UR els acusa d'estafa, però després d'un plet de 2 anys, guanyen els catalans. L'entitat té 11.000 socis radiooients catalans que paguen de 3 a 5 pessetes cada mes i Unión Radio no se'n pot apropiar tot i que ho intenta, amb robatoris de llistat de socis de l’ANR inclosos.
Unión Radio vol que desaparegui l'ANR ja que en no disposar d'emissora diu que ja no té sentit. Però l'ANR és l'associació de radiooients més important de l'Estat Espanyol i així ho demostra la Junta Técnica e Inspectora de Radiocomunicación que els nomena els seus assessors en matèria radiofònica per Real Decret núm. 1712 del 26-VII-1929.
L'ANR ho té clar. Se'ls ha privat de l'emissora "per propagar els seus ideals de cultura, d'art i beneficència i se'ls ha volgut desproveir dels seus ingressos". Però l’Associació continua treballant per sol·licitar una nova emissora i expansionar l'ideal cultural, tècnic, artístic i benèfic; organitzar cursos de radiotècnica; ampliar la biblioteca; continuar amb les conferències; completar la radiopedagogia; crear una borsa de treball radiada... Els associats nomenen els delegats que els representaran pel nomenament de les Juntes Directives.
El 20 de novembre de 1929, la Junta Tècnica acaba amb el monopoli de l'Unión Ràdio Madrid, que ja havia absorbit a més de l'emissora de l'ANR, les emissores de Sevilla, San Sebastián, un altra de Madrid i les de Cadis, Bilbao i Salamanca.
Tot just trencar amb Unión Radio, el setembre del 1929, l’ANR ja demana una nova freqüència a l’estat. Des de Madrid els hi fan saber extraoficialment que tardaran a tenir-la per ser qui són. Per això continuen amb una emissora de radioafeccionat de 100 watts en ona curta que emet en una ona de 45 metres els dilluns, dimecres i divendres no festius de 21'30 a 23'30 h radiant un noticiari de l'Associació. És EAR 157 i està ubicada al carrer Fontanella, 12. En condicions molt limitades emeten noticiaris, música, conferències... L'emissora d'ona curta es munta gràcies als membres de la junta senyors Lagoma, Vidal Prat, Morros, Eudald Aymerich i Vicente Guiñau.
El dictador Primo de Rivera dimiteix el gener de 1930. És nomenat president de l’estat el general Dámaso Berenguer. Dos mesos desprès arribarà l’autorització de nova llicència per a l’Associació Nacional de Radiodifusió. Serà EAJ15 Ràdio Associació, però amb un horari molt limitat: només 3'5 hores diàries: d'11'30 a 13h i de 15 a 17h, franges de poca audiència i sotmeses a cancel·lació "cuando la Dirección General lo considere oportuno". L’objectiu de l’estat és una vegada més protegir les emissores Unión Ràdio. La limitació horària no permet a l’Associació tenir massa arguments per seduir l’audiència i els anunciants. Però continuen picant pedra i al juliol de 1930 traslladen els estudis a Ronda Universitat , 25. L’antena esta a Tres Torres, en uns terrenys cedits pel soci Vicenç Guiñau.
REPÚBLICA I GUERRA CIVIL
El 14 d'abril de 1931 Francesc Macià proclama la República Catalana. Els micròfons d’ EAJ1 Unión Ràdio Barcelona serveixen per comunicar-ho a la ciutadania. EAJ15 Ràdio Associació no ho podran fer perquè per horari no poden emetre i així ho fan saber indignats al president Macià a través del Joaquim Ventalló, redactor de l’emissora. Aquest fet determina la redacció del decret de lliure disposició horària per Radio Associació perquè pugui estar en igualtat de condicions. Aquest és un dels pocs decrets que Macià signa com a president de la República Catalana.